El dilluns, 24 de desembre de 1990, va fer una boira gebradora que ho va deixar tot blanc al Pla d’Urgell. A més a més, vaig néixer, també. La meva mare estudiava agrònoms a Lleida, cursant tercer, el meu pare, també. Festejaven. Més endavant, riuríem amb els companys de classe quan al laboratori fent pràctiques de biologia d’ETSEA la professora va dir-me ‘a tu et recordo quan erets així, i això em fa sentir molt vella! -l’així corresponia a una extensió de les mans dibuixant a l’aire pocs pams- ‘.

Perquè vaig acabar on la història va començar? Suposo que perquè la història venia de més lluny. L’avi patern era périto agrícola -als seus temps-, tenia una granja de porcs i camps d’avellanes a Alforja, i també treballava per la química Unión Explosivos Río Tinto voltant per la península. L’avi matern era pagès, de panís i alfals, i blat i ordi, i civada, i algunes quantes coses més que s’han anat conrean a les terres palauanglesolines, les més planes de Lleida regades pel Canal d’Urgell.

Heus ací doncs, que entre l’empenteta de la tradició familiar, i la certesa que res em suposava menys esforç que l’estudiar ciències, aquelles que no tinguessin a veure amb la salut i la sang... Entre matemàtiques, biologia, física i química com a pilars fonamentals, acabo agrònoms amb molta més il·lusió de la que començo.

Sovint em dic, -carai!- si tornés enrere, prendria 100 vegades la mateixa decisió... Vist amb perspectiva, és clar, perquè la memòria ha esborrat la desesperació de no entendre massa cosa a dibuix tècnic, o les hores invertides per resoldre càlculs inversemblants de termodinàmica; dit això, sí, són uns estudis molt bonics. Encara que no aprens molt de res, acabes sabent una mica de tot. Vivim en un planeta massa perfecte.

La meva àrea d'especialització consisteix en elaborar valoracions i informes pericials a partir de la recerca d’informació bibliogràfica contrastada així com dels testimonis professionals en cada sector, l’aplicació dels coneixements adquirits al llarg dels meus estudis juntament amb tot el que he anat absorbint de les experiències fruit del meu recorregut laboral fins a dia d’avui. Defineixo el meu objectiu laboral com una eina d’autorealització gràcies a la combinació d’aquests diferents factors que, de la mà d'una base de sentit comú i esforç constant, fan el dia a dia satisfactori i d'èxit.

ABOUT ME